Donatella Siviero
Übersetzer:in
auf Lyrikline: 4 Gedichte übersetzt
aus: katalanisch nach: italienisch
Original
Übersetzung
Sentir
katalanisch | Josep Piera
Sentir el verd perfum d’un hivern calm,
les flors del gel emblanquinant els cims,
la transparent certesa del mar prop.
Sentir…
l’eco llunyà de les lloses antigues,
el fred silenci perfecte del marbre,
el que fou i no és, la joia absent.
Sentir…
el lleu batec de l’ombra que gotinya,
el tot en el no-res, un vol d’ocell,
la vida que roman i que no és vida.
Sentir…
* *
Sentir la mort que ha mort i és ara temps,
el viu psalm solitari del sentir.
aus: Cants i encants
Muro, Mallorca: Ensiola, 2004
SENTIRE
italienisch
Sentire il verde profumo di un inverno calmo,
i fiori del gelo che imbiancano le cime,
la trasparente certezza del mare vicino.
Sentire...
l’eco lontana delle lapidi antiche,
il freddo silenzio perfetto del marmo,
ciò che fu e non è, la gioia assente.
Sentire...
il lieve battito dell’ombra che gocciola,
il tutto dentro il niente, un volo di uccello,
la vita che rimane e che non è vita.
Sentire...
* *
Sentire la morte che è morta e ora è tempo,
il vivo salmo solitario del sentire.
Gasela
katalanisch | Josep Piera
Va corrent pel jardí
cantant el seu amor amb mots alegres,
com l’aigua de la font
va rient i saltant entre les roses.
El cos esvelt vesteix
de vels lluents que en moure’s transparenten
i un bell collar de perles
llueix al coll, com els capolls que esclaten
les gotes de rosada.
Als llavis du el fresc somriure dolç
de qui se sent feliç
i ho diu amb clara veu de pura llum
creient que, on és, no hi ha
ningú que escolte el seu secret joiós,
ni cap perill de res.
De colp, un branquilló tot ple de punxes,
com un parany, l’enganxa.
Amb arraps a la pell a terra cau.
Un plor tendre i amarg
fereix la nit. Adolorides perles.
Un llamp llunyà. I, a l’alba,
en la grisor més grisa, núvols negres.
Brutes de sang i pols
entre pètals marcits roden les llàgrimes.
La lluna nova fuig.
El jardí no té ja cap joia jove.
aus: Cants i encants
Barcelona: Ensiola, 2004
Audio production: Institut Ramon Llull
GAZZELLA
italienisch
Va correndo per il giardino
cantando il suo amore con parole allegre,
come l’acqua della fonte
va ridendo e saltando tra le rose.
Il corpo agile veste
di veli brillanti che muovendosi traspaiono
e un bel collare di perle
sfoggia al collo, come i boccioli che esplodono
le gocce di rugiada.
Porta sulle labbra il fresco sorridere dolce
di chi si sente felice
e lo dice con chiara voce di pura luce
credendo che, lì dov’è, non c’è
nessuno che senta il suo segreto gioiso,
né nessun pericolo.
Di colpo, una branca piena zeppa di spine,
come una trappola, l’afferra.
Con graffi sulla pelle cade a terra.
Un pianto tenero e amaro
ferisce la notte. Addolorate perle.
Un lampo lontano. E, all’alba,
nel grigiore più grigio, nuvole nere.
Sporche di sangue e polvere
tra petali marciti scivolano le lacrime.
La luna nuova fugge.
Il giardino non ha nessuna gioia giovane.
En blanc
katalanisch | Josep Piera
Estic gitat al llit, malalt.
L’estiu, fora de mi, crida joiós
d’ocells el temps dolç de natura.
Tinc quaranta anys passats. I ara,
novament, després de tants oblits,
després de tanta mort acumulada,
uns pocs versos fan el resum d’una vida.
Estic gitat al llit, malalt.
De lluny, per la finestra i l’ombra,
m’arriben cants que juguen
de bells infants, desconeguts i feliços.
Juguen el joc estrany del futur,
el joc del temps, l’estiu, la vida plena.
Jo en sent només les veus, distants i rialleres,
i els veig escabussar-se en l’aigua clara,
fets de llum, nus els cossos, rics de goig.
Malalt, al llit, tot sol, gitat
–també els records queden lluny, criatures–,
no em queda cap més joc que l’esperança.
aus: Cants i encants
Barcelona: Ensiola, 2004
Audio production: Institut Ramon Llull
IN BIANCO
italienisch
Sono steso a letto, malato.
L’estate, fuori di me, chiama gioiosa
di uccelli il tempo dolce di natura.
Ho quarant’anni passati. E ora,
di nuovo, dopo tanti oblii,
dopo tanta morte accumulata,
pochi versi fanno il riassunto di una vita.
Sono steso a letto, malato.
Da lontano, dalla finestra e l’ombra,
mi giungono canti che giocano
di bei bambini, sconosciuti e felici.
Giocano il gioco strano del futuro,
il gioco del tempo, dell’estate, della vita piena.
Io ne sento solo le voci, lontante e allegre,
e li vedo tuffarsi nell’acqua chiara,
fatti di luce, nudi i corpi, ricchi di gioia.
Malato, a letto, completamente solo, distesto
-anche i ricordi restano lontani, fanciulli-,
non mi resta altro gioco che la speranza.
PUIXKIN I LEOPARDI
katalanisch | Margarita Ballester
he conegut Puixkin assegut i de nit
quasi mort de dolor davant la seva taula
considerant la mort i la presó a Sibèria
dels seus amics tan fràgils com ell mateix
l'he conegut quan la veu el portava
sense remei sobre cap esperança
i només la puput el distreia
a la vista dels bosc que somiava lliure
l'he conegut quan creia que coneixia bé
aquell altre que va morir com ell
un dia qualsevol del 37 ara farà dos segles
i m'agrada pensar que respiraven junts
a cada extrem d'Europa
suportaven la desgràcia del geperut
aus: Entre dues espases, 2004
Audio production: institut ramon llull
PUšKIN E LEOPARDI
italienisch
ho conosciuto Puškin seduto e di notte
quasi morto di dolore davanti alla sua tavola
che pensava alla morte e alla prigionia in Siberia
dei suoi amici tanto fragile como lui stesso
l’ho conosciuto quando la voce lo portava
senza rimedio oltre ogni speranza
e solo l’upupa lo distraeva
dalla vista del bosco che sognava libero
l’ho conosciuto quando credevo di conoscere bene
quell’altro che morì come lui
un giorno qualsiasi del 37 di due secoli fa
e mi piace pensare che respiravano insieme
a ciascun estremo d’Europa
sopportavano la disgrazia del gobbo