Xavier Farré 
Übersetzer:in

auf Lyrikline: 8 Gedichte übersetzt

aus: katalanisch nach: kroatisch

Original

Übersetzung

POSTAL DES DEL NORD, III

katalanisch | Maria Cabrera

El sospir de pols sobre els cotxes abandonats,
que em miro sempre amb l’ai al cor no fos cas
que m’encomanessin la resignació de ser com
són, de ser com som. I saludar sempre, sempre,
els avions quan creuen el cel, des de terra, i
saludar sempre, sempre, la terra des de la finestra
dels avions: i que em faci, no sé per què, una
mena de mal com un forat menut a la butxaca. I
el darrer metro dels dilluns que arriba, una mica
més vell, més brut i més pobre i inexorablement
se’ns endú, i dintre els vagons semblem tots
bèsties de càrrega en un camp de farratge anglès,
cavalls d’ulls tristos que tot ho suporten, que ho
aguanten tot. I, repetir-se, entre dents, ben
mastegada, la cançó: som carreteres que no van
enlloc.

© Maria Cabrera Callís
aus: La ciutat cansada
Proa, 2017
Audio production: Catalunya Ràdio

Razglednica sa sjevera, III

kroatisch

Uzdah prašine na napuštenim autima, koje
uvijek promatram strepeći da će
na me prijeći ravnodušnost koju
osjećaju zbog toga što su takvi kakvi jesu, što smo
takvi kakvi jesmo. I pozdravljam, uvijek iznova, avione kada
promiču nebom, sa zemlje, i pozdravljam, uvijek iznova,
zemlju s prozora aviona: i to me boli,
ne znam zašto, poput male rupe
u džepu. I zadnji metro ponedjeljkom,
nešto stariji, prljaviji i jadniji,
neminovno nas odvozi, a u vagonima
svi smo nalik marvi koja pase na engleskoj
ledini, konjima tužnih očiju koji sve
trpe, koji sve podnose. I ponavljam, kroz
zube, dobro prožvakanu pjesmu: mi smo ceste koje
ne vode nikamo.

Translated by Xavier Farré, Isaac Xubín, Ricardo Arregi, Artur García Fuster, Alejandro Martínez Vicente, Nikola Vuletić, Unai Lauzirika, Rebeka Vasilj and Sara Mašek

GRAN FESTA D’ANIVERSARI

katalanisch | Maria Cabrera

Quan vaig néixer
van trobar-me
una maleteta de fusta
dintre la boca.

⎯Finestra enllà de l’hospital els ulls cansats de la mare resseguien la perfecta indiferència del
celatge devorat per les gavines.⎯

Una dona com jo
sola en una cambra d’hotel
com en una intempèrie.
⎯Si les paraules no fossin mentida jo
no diria sinó paraules.⎯

Voldria covar clausures
excel·lir en els rictus íntims
rotunds perfectament silents:
com un badall de monja.

Han passat molts d’anys
no he tancat mai els ulls ni cap finestra
espero un anyell o una carta,
espero la flor nocturna de la ràbia,
espero la flauta dolçament imbècil de l’amor.

© Maria Cabrera Callís
aus: La ciutat cansada
Proa, 2017
Audio production: Catalunya Ràdio

Velika rođendanska proslava

kroatisch

Kad sam se rodila
pronašli su mi
drveni koferić
u ustima.

– Umorne majčine oči kroz prozor bolnice pratile su tamo potpunu ravnodušnost nebeskog obzorja što su ga galebovi proždrli. –

Žena poput mene
sama u hotelskoj sobi
kao u nevremenu.
– Da riječi nisu laž
govorila bih samo riječi. –

Voljela bih izlijegati klauzure,
odlikovati se intimnim riktusom
potpunim, savršenim, tihim
poput zijeva redovnice.

Prošle su mnoge godine
nikad nisam zatvorila oči ni prozor
čekam jaganjca ili pismo,
čekam noćni cvijet bijesa,
čekam slatko glupavu flautu ljubavi.

Translated by Xavier Farré, Isaac Xubín, Ricardo Arregi, Artur García Fuster, Alejandro Martínez Vicente, Nikola Vuletić, Unai Lauzirika, Rebeka Vasilj and Sara Mašek

CULPES

katalanisch | Maria Cabrera

Que no sàpigues passar la pàgina dels dies antics, dona,
que la pols dels dies antics se’t quedi aferrada sota les ungles,
en forma de llunes blanques,
dona en runes,
no sé si ho deus al Proust que mai no has llegit,
a l’angúnia dels llibres, al vers que t’encalça,
a la verdor de la fruita o a la pluja incessant que t’habita.

Que se’t facin pans de terra dels records, dona,
i que els versos et creixin com plantes grasses,
com rates imprevistes en la foscor de la cuina,
com tempestes de sorra a l’ull del poema
o com l’atac nocturn de les síl·labes que et remou dins del llit,
dona estàtua,
dona sola,
vers en flames,
sargantana,
solell dona
i dona obaga,
no sé si ho deus al Freud que mai no has entès,
a la fredor del marbre, a la tristesa dels llapis
o a l’eco dels teus ventricles.

I la sístole et parla de culpes,
i la diàstole et diu que genètiques,
i les vàlvules del cor,
sempre,
sempre,
sospiren molt orfes.

© Maria Cabrera Callís
aus: La ciutat cansada
Proa, 2017
Audio production: Catalunya Ràdio

Krivnja

kroatisch

To što ne znaš okrenuti stranicu prošlosti, ženo,
što ti se prašina prošlosti taloži pod noktima,
u obliku bijelih mjesečina,
slomljena ženo,
ne znam duguješ li to Proustu kojega nikada nisi čitala,
ili agoniji knjiga, stihu što te sustiže,
nedozrelosti voća ili neprestanoj kiši koja u tebi živi.


To što ti se sjećanja sabijaju u grumenje, ženo,
i što ti stihovi nadiru poput biljnoga soka,
poput štakora što čuče u tami kuhinje,
poput pješčane oluje u oku pjesme
ili noćnog napada slogova što ti kradu san,
ženo troma,
ženo sama,
stihu plameni,
gušterico,
prisojna ženo
i ženo osojna,
ne znam duguješ li to Freudu kojega nikada nisi razumjela,
hladnoći mramora, tuzi olovke
ili jeku svojih žila.


A sistola ti govori o krivnji,
a dijastola ti kaže genetska je,
a srčani zalisci,
uvijek,
uvijek,
uzdišu siroti.

Translated by Xavier Farré, Isaac Xubín, Ricardo Arregi, Artur García Fuster, Alejandro Martínez Vicente, Nikola Vuletić, Unai Lauzirika, Rebeka Vasilj and Sara Mašek

CANSONETA LEU E PLANA

katalanisch | Maria Cabrera

que sóc que no sóc la veïna
que sóc que no sóc una estranya
que ploc que no ploc: pedregada!
que faig i desfaig la corranda

que sóc que no sóc una espina
que sóc que no sóc maltempsada
que’t faig que no’t faig mala cara
que ho dic tot que no dic paraula

que sóc que no sóc que m’oblid
que corro més lluny que l’speed
que callo i em menjo el desig
que calla i enfonsa’l al pit

que visc que no visc lluny d’aquí
que caic que no caic terra endins
que tot es confon: déus i nits
que vinc com l’speed ja t’ho he dit

que sóc que no sóc un morter
que pans i porrons i alegria
que’m giro i de cop fot mal temps
que calla collons i fes via

que sóc que no sóc camí ral
que sóc que no sóc tramuntana
que pugis amb mi al darrer cim
que pugis amb mi fins l’albada.

© Maria Cabrera Callís
aus: La matinada clara
Accent Editorial, 2010
Audio production: Catalunya Ràdio

Pjesan lagana i ravna

kroatisch

i daleko i blizu tvoja mi kuća
i jesam i nisam za tebe ja znala
i kišim i ne kišim: krupa je pala!
i jesam i nisam na pjesmu ja stala

i jesam i nisam što ribi je drača
i bura što ljetinu jest i nî krala
i jesam i nisam grub pogled ti dala
i mukla tišina i riječ svaka mala

i jesam i nisam i za se ja ne znam
i brže od spida i dalje ja hitam
i šutim ko riba dok želju svu gutam
i ti je zatomi baš ko da si mrtav

i dom jest i nije gdje vide ti oči
i mogu i ne moram u brda poći
i zbrkano sve je: i bozi i noći
i znaš da ko spid sam, što jedva da koči

i jesam i nisam u kuhinji mužar
i kruha i vina i nek fešta krene
i čim pogled svrnem već izbije požar
i šuti već jednom i bježi od mene

i jesam i nisam ja stazica krta
i jesam i nisam vjetar iz gora
i popni se sa mnom do zadnjega vrha
i penji se sa mnom dok ne pukne zora

Translated by Xavier Farré, Isaac Xubín, Ricardo Arregi, Artur García Fuster, Alejandro Martínez Vicente, Nikola Vuletić, Unai Lauzirika, Rebeka Vasilj and Sara Mašek

CANÇÓ DELS DIES DE CADA DIA

katalanisch | Maria Cabrera

demà i la primavera
demà tres oceans
demà mar i muntanya
demà l’hivern sencer
vindré i farà pujada
vindré i tu no hi seràs
seré un grapat de lletres
que no saps pronunciar
vindré amb l’abecedari
i passaràs de llarg
seré un ramat de cabres
pujant pel camí ral
demà portes tancades
demà i els llençols bruts
vindré amb l’ombra molt llarga
vindré i no hi seràs tu
demà me’n vaig de casa
demà l’avern encès
demà seré trenc d’alba
em giro i ja no hi ets
demà la bèstia rara
i jo de cos present
demà muts i a la gàbia
demà noi re de re
demà farem conversa
beguts de cinc a set
demà serem persones
demà de cinc a set
demà seràs memòria
demà seràs ahir
i entre les meves fotos
un record que no hi é
passejo per la vora
del teu retrat lleuger
demà escampem la boira
demà noi re de re
demà serà l’albada
tu i jo de cos present
i a la cantonada
no hi ha cap bar obert
demà seràs la jungla
i jo un ullal ardent
demà tu fet de branques
i el meu cor fet de dents
demà ni amors ni odis
demà tu ja no hi ets
i a la cantonada
escombren els carrers

© Maria Cabrera Callís
aus: La matinada clara
Accent Editorial, 2010
Audio production: Catalunya Ràdio

Pjesma svakodnevnih dana

kroatisch

sutra proljeće ide
sutra tri oceana
sutra more planine
sutra zima je sama
doć ću a put se penje
doć ću, ti nećeš bit'
bit će tu šaka slova
izreći ih nećeš znat'
doć ću s abecedom
nećeš primijetit' nju
ja bit ću stado koza
gazeći strmi put
sutra zaprta vrata
sutra prljave plahte
doć ću s dugačkom sjenom
doć ću, nećeš bit' tu
sutra idem iz kuće
sutra pakao plamti
sutra bit ću zora
okrećem se a gdje si?
sutra beštija rijetka
a ja sam tijelom tu
sutra grobne tišine
sutra mali baš ništa
sutra ćemo čavrljati
pijući od pet do šest
sutra bit ćemo važni
sutra od pet do šest
sutra ćeš bit sjećanje
sutra će jučer bit
i izmeđ mojih slika
uspomena jednog nema
prolazim pogledom
rubom portreta tvog
sutra idemo na zrak
sutra mali baš ništa
sutra će biti zora
a mi smo tijelom tu
a na uličnom uglu
zatvoren svaki bar
sutra ćeš biti džungla
a ja očnjak usijan
sutra ti sav od grana
a srce mi od zuba
ni ljubavi ni mržnje
sutra te više nema
a dolje na uglu
mete se ulica

Translated by Xavier Farré, Isaac Xubín, Ricardo Arregi, Artur García Fuster, Alejandro Martínez Vicente, Nikola Vuletić, Unai Lauzirika, Rebeka Vasilj and Sara Mašek

SALM I PARÀBOLA DE LA MEMÒRIA PRÒDIGA

katalanisch | Maria Cabrera

pare meu que ja no ets al poble,
pare meu que potser algun dia jo distretament estimava,
pare meu que te’n vas anar pel carrer sense ganes,
pare meu que potser algun dia molt discret m’estimaves,
per la sang que ens corria tan brava per les venes,
per les faccions de la teva cara que se m’esborren,
com el crit que ofega el meu pit,
pare meu!,
per la cicatriu que et partia sencera el ventre,
pare meu!,
pels tels secrets de la ceba als dits de la mare,
per les tardes tan pàl·lides a la cuina de casa,
pare meu!,
per les veus tan confuses del vespre,
pels crits i pels plors i les terrasses en ràtzia,
pare meu!,
per l'olor de gasoil de la teva roba en tornant de la feina, pare meu,
pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu,
pels germans meus escolant-se per la pica,
oh pare meu!,
que retrobi la memòria, la memòria del pare i del fill,
la memòria, la gata vella,
la memòria, oh pare meu!,
el fil que em lliga als teus noms, a les teves mans, al teu crani rotund,
al teu riure que no m’agradava,
al teu ventre partit per la cicatriu del destí,
pare meu!,
que no hagi de cremar mai més la meva memòria, pare meu,
i que no me l’hagi de trobar d’improvís mai més,
disfressada de dona escabellada en gavardina i plors
en una cantonada ventosa de manhattan
quan jo només volia anar a collir fonoll passat el pont dels vermells,
oh pare meu!

pare meu, que trobi tota la memòria, pare meu!,
que trobi intactes les meves condemnes de nena de set anys,
que trobi intactes el fonoll i els gallarets vermells
—gall, gallina o poll, pare meu?—,
que trobi intactes la teva història i la meva, juntes, volent-se, pare meu,
com mai no van poder ser,
com mai no podran ser, ara,
oh pare meu,
pare meu que ja no ets al poble.

© Maria Cabrera Callís
aus: La matinada clara
Accent Editorial, 2010
Audio production: Catalunya Ràdio

Psalam i parabola razvratne uspomene

kroatisch

oče moj koji više nisi tu,
oče moj kojeg sam nekoć možda rastreseno voljela,
oče moj koji si bezvoljno hodao ulicama mjesta,
oče moj koji si me nekoć možda rastreseno volio,
zbog krvi što nam je odlučno tekla žilama,
zbog crta tvoga lica što mi se gube,
poput krika koji guši moje grudi,
oče moj!,
zbog ožiljka što ti je išao cijelim trbuhom,
oče moj!,
zbog tajnog mirisa luka na majčinim prstima,
zbog blijedih popodneva u kuhinji,
oče moj!,
zbog mutnih večernjih glasova,
zbog krikova i plača i terasa u ratu,
oče moj!,
zbog mirisa benzina na tvojoj odjeći po povratku s posla, oče moj,
zbog snova možda tvojih što cure u sudoper, oče moj,
zbog braće moje iscurile u sudoperu,
oh oče moj!,
da povratim uspomenu, uspomenu na oca i sina,
uspomenu, staru mačku,
uspomenu, oh oče moj!,
nit koja me veže uz tvoje ime, uz tvoje ruke, uz tvoju okruglu lubanju,
uz tvoj smijeh koji nisam voljela,
uz trbuh obilježen ožiljkom sudbine,
oče moj!,
da nikad više ne spalim svoju uspomenu, oče moj,
i da je nikad više iznenada ne nađem (pronađem?),
prerušenu u raščupanu ženu u kabanici i u plaču
na nekom vjetrovitom uglu manhattana
kad sam samo htjela brati koromač s onu stranu crvenog mosta,
oh oče moj!,

oče moj, da pronađem sve uspomene, oče moj!
da pronađem netaknute svoje kazne kao sedmogodišnje djevojčice,
da pronađem netaknut koromač i crvene makove
kokot, kokoš ili pilić, oče moj? –,
da pronađem tvoju i svoju povijest sljubljene i u ljubavi, oče moj,
kao što nikad nisu bile,
kao što nikad neće biti, sada,
oh oče moj,
oče moj koji više nisi tu.

Translated by Xavier Farré, Isaac Xubín, Ricardo Arregi, Artur García Fuster, Alejandro Martínez Vicente, Nikola Vuletić, Unai Lauzirika, Rebeka Vasilj and Sara Mašek

TARONJA BORDA

katalanisch | Maria Cabrera

Tot va començar amb un parell de gotes distretes, amb aquell no que em vas dir de
la cuina estant i que jo vaig confondre amb el soroll de l’aixeta de la pica, que no
acabava de tancar del tot bé. Aquesta setmana tampoc, i l’aixeta que cada dia perdia
més, i el soroll de l’aigua sobre els plats bruts, que em va començar a semblar que
feria una mica, amb un clonc orgullós sobre la vaixella indefensa, i jo preocupada.
Perquè era càndida, jo, i vaig córrer a collar-la bé, potser si hi poses una goma nova
ho arreglaràs, no t’hi caldrà pensar més, i els meus dits, petits, una mica freds i una
mica insegurs, desenroscant la vàlvula, tractant les pecetes amb cura, netejant, treu
aquesta brutícia, les ungles minucioses gratant amb insistència, col·loca-hi la goma
nova, d’un blanc impecable, que la vella fa molts anys que és vella i ja va carregada
de grinyols. La cuina era neta, com sempre, i jo em vaig mirar l’obra feta, tranquil·la
mentre m’eixugava les mans amb un parrac: tot anirà bé, has fet les coses amb cura,
esforçadament. Però arribaven els vespres i tu, de lluny estant, em posaves un tub de
silenci a l’orella: té, escolta. Veus com no se sent res? Però jo la sentia, forta com mai, la
remor. De debò que no hi ha cap fressa?, feia jo, i tu ferm que no i amb una
engruna de ràbia, una engruna, només, que et lluïa fugaç als ulls com lluïa l’aigua
fent-se gota a la punta de l’aixeta. I jo compungida, compungida i una mica obtusa
del cap, que sempre m’ha costat d’entendre les coses perquè mai no passa la cosa
justa per a la paraula que em brosta: tot se’m fa paraula de seguida i llavors no veig
res que no siguin paraules i el paisatge em mareja, com si inflés globus i més globus
de paraules i l’heli em pugés al cap. I com que tu eres llest i, de lluny estant, amb un
gest sec de les mans em deies silenci, jo et creia i em deia que tot plegat érem jo i la
meva dèria, que el fèiem, el sorollet. Insolent. Mala dona. Mentidera, mentidera,
mentidera, tres cops mentidera que et fan taronja borda, em deia. I em ficava amb
ràbia el bastonet a les orelles: calla, cap meu, calla que ets dolent i les preguntes fan
soroll i el soroll fa nosa.

© Maria Cabrera Callís
aus: La ciutat cansada
Proa, 2017
Audio production: Catalunya Ràdio

Gorka naranča

kroatisch

Sve je počelo s par raspršenih kapljica, s onim ne što si mi kazao iz kuhinje i što sam pomiješala sa šumom nepotpuno zavrnute slavine. Ni ovaj tjedan, i slavina što je svakim danom sve
više propuštala i šum vode po prljavim tanjurima, koji kao da ih je pomalo ranjavao, s tim ponosnim plank po bespomoćnom posuđu, a ja zabrinuta. Jer bijah naivna, ja, požurih je do kraja zavrnuti, a da staviš novu gumicu možda bi se popravilo, ne bi trebalo više misliti, a moji prsti, maleni, pomalo hladni, a pomalo nesigurni, odvrnuvši ventil, brižljivo slažući dijelove, čisteći, skini tu prljavštinu, sitničavi nokti grebli su uporno, stavi tu novu gumicu, besprijekorne bjeline, stara je već dugo stara i predugo već cvili. Kuhinja je bila čista, kao uvijek, i ja sam promatrala dovršeni posao smirena dok sam krpom brisala ruke: sve će biti u redu, dobro si to uradila, predano. Spuštala se večer a ti, iz daleka, prislonio si mi cijev tišine na uho: drž, slušaj. Vidiš da se ništa ne čuje? Ali ja sam ga čula, nikad jačeg. Doista nema nikakva zvuka?, pitala sam ga, a ti odlučno da ne s mrvicu bijesa, samo mrvu, s prolaznim bljeskom u očima kao što zasja voda u kaplji na kraju slavine. A ja ponizna, ponizna, pomalo otupjela, jer mi je oduvijek bilo teško shvatiti stvari budući da se nikad nije javila prava stvar za riječ koja mi izbija: odmah se javljaju riječi i ne vidim ništa osim riječi i pejzaž me omamljuje, kao da pušem balon i više balona riječi i helij mi udara u glavu. I pošto si bistar, i iz daljine, odlučnom kretnjom ruku naredio si mi tišinu, vjerovala sam ti i govorila sam si da je sve to u mojoj glavi, da je šum iz moga umišljaja. Nesavladiv. Loša ženo. Lažljivice, lažljivice, lažljivice, triput lažljivice što te čini gorkom narančom, rekla sam si. Bijesno sam si gurala štapić u uši: šuti, glavo moja, šuti jer si pokvarena i pitanja tvore šum, a šum stvara muku.

Translated by Xavier Farré, Isaac Xubín, Ricardo Arregi, Artur García Fuster, Alejandro Martínez Vicente, Nikola Vuletić, Unai Lauzirika, Rebeka Vasilj and Sara Mašek

venies cap a mi...

katalanisch | Maria Cabrera

i tu venies cap a mi amb una mirada peninsular
i els llagrimals molt nobles,
amb una testa clàssica
i l’orgull dels titans a les venes,

amb les guerres púniques encara palpitants,
amb l’atzagaiada de mil batalles perdudes a les espatlles,
bon cop de salze enfilant la carena,
i amb la mà dreta i la mà esquerra enamorades, respectivament,
de les llegendes homèriques i dels trens
que em creuen continents per l’esquena,

amb una butxaca plena de misteris d’estany i promeses de nits de silici,
amb un pou fred de calç amb tota la droga
que ens ha lligat tant de temps al port d’aquesta ciutat grega,
amb les pomes fermentades al foc lent de l’amor,
amb l’amor escaldat al foc brusc de la set,
amb els ullets astuts de les sargantanes,
amb la son profunda de les províncies d’espanya,
amb set cartes de nan oníric a la màniga
i un enginy multicolor per fabular-me les planetes.

per a mi, només per a mi venies,
i rere teu el vespre s’estenia pels països com una ombra estranya.

© Maria Cabrera Callís
aus: La ciutat cansada
Proa, 2017
Audio production: Catalunya Ràdio

Došao si mi u susret…

kroatisch

A ti si mi došao u susret rtnoga pogleda
i dičnih suznjača,
antičke glave,
titanska ti gordost u žilama,


s punskim ratovima što još biju,
s udarcem sulice iz tisuća već izgubljenih bitaka,
mač iz toka rijeke što uzbrdo se penje,
i s rukama zaljubljenim,
desnom u homerske legende
a lijevom u vlakove što mi prelaze kontinente po leđima,
džepa puna kositrenih tajni i obećanja silicijskih noći,
s vapnenim studencem i svom tom drogom
što nas je predugo vezivala za luku ovoga grčkog grada,
s jabukama uvelim na laganoj vatri ljubavi,
s ljubavlju grijanom na jakoj vatri žeđi,
s lukavim očima gušterica,
s dubokim snom španjolskih zabiti,
sa sedam karata u rukavu onirična patuljka,
i šarenom napravom za čitanje zvijezda.


Zbog mene, samo si zbog mene došao,
a za tobom se poput neobične sjene na zemlje spuštala večer.

Translated by Xavier Farré, Isaac Xubín, Ricardo Arregi, Artur García Fuster, Alejandro Martínez Vicente, Nikola Vuletić, Unai Lauzirika, Rebeka Vasilj and Sara Mašek