Carlos Guzmán 
Übersetzer:in

auf Lyrikline: 7 Gedichte übersetzt

aus: katalanisch nach: spanisch

Original

Übersetzung

Vernacle sense escola

katalanisch | Bartomeu Fiol

Amb les mans damunt el cap,
brusquer sadoll de pols,
predicador mesell, logomania amb crosses,
m’he acarat amb aquest paisatge
-esglaonats rectangles mancats d’ordre,
a cavall del gris i el verd,
virats de groc per primavera-
per tal d’extreure’n la duresa
d’uns mots ben escairats, brusents
-el vers, el vers, que lluiti contra l’escamot-,
pels fills que ja no parlaran potser
-ciutadans mengos si tal hora arriba-
aquest vernacle sense escola,
sense trona i sense fona.

© Bartomeu Fiol
aus: Camp rodó
Editorial Moll, 1973
Audio production: Institut Ramon Llull

Vernáculo sin escuela

spanisch

Con las manos sobre la cabeza,
ansioso antojadizo harto de polvo,
predicador leproso e insensible, logomanía con muletas,
me he enfrentado con este paisaje
-escalonados rectángulos carentes de orden,
a caballo del gris y el verde,
virados a amarillo en primavera-
para extraerle la dureza
de unas palabras bien desbastadas, abrasadoras
-el verso, el verso, que luche contra la pandilla-,
para los hijos que ya no hablarán tal vez
-ciudadanos menguados si llega tal hora-
este vernáculo sin escuela,
sin púlpito y sin honda.

Traducción al español de Marta Noguer and Carlos Guzmán

Ofici

katalanisch | Màrius Sampere

Jo voldria escriure
els versos més amables i planers,
com ho saben fer els poetes nets de culpa,
evitant l’excessiu, la dissonància,
sense caure en el parany del mot pervers,
amb la minsa mesura de no comprometre
ànima ni nom. Com ells voldria escriure.

(Amb els dits prims i polits
sostenen la ploma de l’au infal·lible,
i no esgarrapen sinó que acaronen
la pell blanca del full; l’estremiment
de plaer serà el poema
que el món esperava.)

Com ells voldria escriure, amb aquella fina
punta de tebior. Passaríem per alt
els detalls de l’asfíxia, l’amor dels carnissers,
el greix de les majúscules, la instintiva
certesa de l’home: moriré.
Només celebraríem
una certa bellesa, una certa penombra.

I després, desar el cor
al calaix de les eines ben greixades,
i esperar, com els justos –que vingui–,
la immortalitat.

© Màrius Sampere
aus: Demiúrgia
Columna, 1996
Audio production: Institut Ramon Llull

Oficio

spanisch

Yo querría escribir
los versos más amables y llanos
como saben hacerlo los poetas limpios de culpa,
evitando lo excesivo, la disonancia,
sin caer en la trampa de la palabra perversa,
con la débil medida de no comprometer
alma ni nombre. Como ellos querría escribir.

(Con los dedos delgados y finos
sostienen la pluma del ave infalible,
y no arañan sino que acarician
la piel blanca de la hoja; el estremecimiento
de placer será el poema
que el mundo esperaba.)

Como ellos querría escribir, con aquella fina
punta de tibieza. Pasaríamos por alto
los detalles de la asfixia, el amor de los carniceros,
la grasa de las mayúsculas, la instintiva
certeza del hombre: moriré.
Sólo celebraríamos una cierta belleza, una cierta penumbra.
Y después, guardar el corazón
en la caja de herramientas bien engrasadas,
y esperar,
como los justos –a que venga–
la inmortalidad.

Traducciòn de Marta Noguer y Carlos Guzmán

L’arada i la terra

katalanisch | Bartomeu Fiol

L’engany del giny on campa l’artifici
pot ser considerable –i respectable.
Però aquí, cada llaurada
vol tenir més que veure amb la terra
que no amb la forma de l’arada.

© Bartomeu Fiol
aus: Catàleg de Matèries
El Tall Editors, 1998
Audio production: Institut Ramon Llull

El arado y la tierra

spanisch

El engaño de la máquina donde campea el artificio
puede ser considerable –y respetable.
Pero aquí, cada surco
quiere tener más que ver con la tierra
que con la forma del arado.

Traducción al español de Marta Noguer and Carlos Guzmán

ELS NOMS VENTRILOQUALS

katalanisch | Perejaume

Parlem en nom dels llocs.
Parlem, amb el ferm sota paraula,
sense saber si els noms els són, els llocs,
o bé només els diuen. Sense saber
si són els llocs les terres natives d’aquells noms
o bé les són els seus parlants.
Cel enllà, amb el nom que els fa la veu,
els llocs semblen orejar-se.
Ells ens miren amb un sot a la boca
i nosaltres parlem del seu nom, en el seu nom,
sense saber mai si és això que volen dir-nos.

© Perejaume
aus: Obreda
Audio production: institut ramon llull

LOS NOMBRES VENTRILOQUIALES

spanisch

Hablamos en nombre de los lugares.
Hablamos, con el firme bajo palabra,
sin saber si los nombres son los lugares,
o si sólo los dicen. Sin saber
si los lugares son las tierras nativas de aquellos nombres
o si éstas son sus hablantes.
En lo alto, con el nombre que les otorga la voz,
los lugares parecen airearse.
Ellos nos miran con una hondonada en la boca
y nosotros hablamos de su nombre, en su nombre,
sin saber nunca si es eso lo que quieren decirnos.

Traducción de Marta Noguer y Carlos Guzmán

CRIDATS A COMPARÈIXER

katalanisch | Perejaume

De no dir-les
les paraules se m’han dit.
Quan anostrem un lloc
és ell que se’ns posa a la boca.
És ella que ens sorolla,
la paraula a qui ens donem,
dòcils al sentit
que es deixa prendre,
com una boca que li fóssim.
Que és sempre ella,
la paraula,
que dubta de venir-nos
de deixar-se, o no, venir.

© Perejaume
aus: Obreda
Audio production: institut ramon llull

LLAMADOS A COMPARECER

spanisch

Por no decirlas
las palabras se me han dicho.
Cuando hacemos nuestro un lugar
él es quien se nos pone en la boca.
Ella es quien nos sacude,
la palabra a quien nos entregamos,
dóciles al sentido
que se deja tomar,
como si una boca fuéramos para ella.
Porque es siempre ella,
la palabra,
la que duda de acudir a nosotros,
de dejarse, o no, acudir.

Traduccióne de Marta Noguer y Carlos Guzmán

Com m’agrada

katalanisch | Màrius Sampere

Com m’agrada escriure en una llengua
que diuen que es mor.
Quina sensació de pau i alleujament
portar-la de baixada cap als aiguaneixos,
l’obaga, l’entrecuix, la santa dona
de les primeres clarors.

S’obria el sexe i jo obria els ulls
i vaig llegir, per les parets sagnants,
això: parlaré!
I ara dic, ara que ho sé tot
de l’amor i dels lladres,
com més fonda la mort, més endins de la terra!

© Màrius Sampere
aus: La taula i les estrelles
Columna, 1992
Audio production: Institut Ramon Llull

Cómo me place

spanisch

Cómo me place escribir en una lengua
que dicen que se muere.
Qué sensación de paz y alivio
llevarla de bajada hacia los manantiales,
la umbría, la entrepierna, la santa mujer
de las primeras luces.

Se abría el sexo y yo abría los ojos
y leí, en las paredes sangrientas,
esto: ¡hablaré!
Y ahora digo, ahora que todo lo sé
del amor y de los ladrones,
¡cuánto más honda la muerte, más adentro de la tierra!

Traducción de Marta Noguer and Carlos Guzmán

ADVERTIMENT

katalanisch | Perejaume

El localisme és una manera que té
el món de fer-se petit
per entrar-nos pels ulls.
Altrament, el globus pesa massa
i ens cau la terra en terra
quan la volem collir.
Tot és, en justícia, mundial,
qualsevol bocí, qualsevol esberla,
qualsevol brisall.

Enmig de la plana
el localisme és sembrat,
qui el voldrà apamar
s’haurà d’agenollar.

© Perejaume
aus: Obreda
Audio production: institut ramon llull

ADVERTENCIA

spanisch

El localismo es una manera que tiene
el mundo de hacerse pequeño
para entrarnos por los ojos.
De otra forma, el globo pesa demasiado
y se nos cae la tierra por tierra
cuando la queremos levantar.
Todo es, en justicia, mundial,
cualquier pedazo, cualquier sobrante,
cualquier esquirla.

En medio de la planicie
el localismo está sembrado,
quien quiera medirlo
deberá arrodillarse.

Traducción de Marta Noguer y Carlos Guzmán