Manel Zabala 
Übersetzer:in

auf Lyrikline: 7 Gedichte übersetzt

aus: katalanisch nach: okzitanisch

Original

Übersetzung

CAPE COD SUNSET, 1934

katalanisch | Ernest Farrés

És com si l’horitzó sobreeixís,
com si la natura marqués el pas
del dia a la nit detenint el temps,
com si esclatés una bomba d’hidrogen.

Sobrevé la posta del sol i el món
embogeix de perfums primaverals
que amaren l’aire i de colors roents
que s’escampen sobre els antropomòrfics
perfils del bosc agrest i les muntanyes.

Grans propietats rústiques que fan
olor de nou, camins de bona petja,
marrades angostes, albercoquers
en flor, carenes, terrenys de pastura,
torrenteres seques i bruguerars
es revesteixen de llustrosos nimbes
rics d’ocres, ambres, safrans i carmins
que a poc a poc es van esllenegant
en inconnexa disposició.
Segons com hi toca la llum, tremolen
de pura ingravidesa i harmonitzen
amb el blau més pujat de firmament.

© Viena
aus: Edward Hopper
Barcelona: Viena, 2006
Audio production: institut ramon llull

CAPE COD SUNSET, 1934

okzitanisch

Es coma se l’asuèlh asondèsse,
coma se la natura marquèsse lo pas
del jorn a la nuèch en tot arrestar lo temps,
coma s’esclatèsse una bomba a l’idrogèn.

Subreven lo trescòl e lo mond
ven fòl de perfums primaverals
qu’embauman l’aire e de colors rosents
que s’escampan suls antropomorfics
perfils del bòsc agrest e las montanhas.

Grandas proprietats agrícòlas
que senton a nòu, camins leugièrs,
bestorns estreches, albricotièrs
florits, carenas, pastencs,
torrents secs e brugals
revestisson de nimbes lusents
rics d’òcras, ambres, safrans e carmins
que pauc a cha pauc s’alongan
en incoerenta disposicion.
Segon coma i done la lutz, tremolan
de pura ingravitat e armonizan
amb lo blau mai cargat del firmament.

Translated into Occitan by Manel Zabala

SUN IN AN EMPTY ROOM, 1963

katalanisch | Ernest Farrés

En aquest dormitori buit de mobles
i impol•lut se situa l’acció.
S’ha omplert del raig de sol que deixa entrar
la finestra i els passos dels meus peus
ressonen com si algú vingués amb mi.
Vaig amb l’esquena dreta i amb els ulls
atents a alguna cosa (tant se val,
és clar, a què). Flotant en la claror
nupcial de la tarda (ja vespreja)
he notat la presència d’una ombra,
un batec, un respir. Sóc jo mateix
que, tendint a la invisibilitat,
em retrobo i d’això en deixo constància.

La nuesa d’aquest espai, oberta
en canal per la llum que ve entonada
de fora, és la nuesa de la vida.

És estranya, la vida. Si l’haguéssiu
vista abans, amb les teies del desig
tants cops enceses i les esperances
i els somnis i les satisfaccions
i els clarobscurs de gent engrescadora...
Després i sense a penes adonar-te’n
la vida encalla enmig de les sordeses,
els alts i baixos, la monotonia.
De sobte, et desallotgen, o te’n vas,
i la nova mestressa és la buidor.

Amb tot, jo no vaig allunyar-me gaire.
Arreu on vagis, mai no s’ha trobat
la porta de sortida al laberint.

© Viena
aus: Edward Hopper
Barcelona: Viena, 2006
Audio production: institut ramon llull

SUN IN A EMPTY ROOM, 1963

okzitanisch

En aquesta cambra vuèja de mòbles
e immaculada se plaça l’accion.
S’es plenada del rai de solelh que daissa dintrar
la fenèstra e los passes de mos pès
ressonan coma se quaqu’un venguèsse amb ieu.
Vau l’esquina drecha e los uèlhs
atentius a quicòm (a qué,
aquò rai, de segur). Flotant dins la claror
nupciala de la tantossada (avèspra, ja)
ai remarcat la preséncia d’una ombra
un batèc, una respiracion. Soi ieu meteis
que, tendent a l’invisibilitat,
me retròbi e d’aiçò ne fau constància.

La nudetat d’aqueste espaci, alandada
per la lutz qu’arriba afinada
del defòra, es la nudetat de la vida.

Es estranha, la vida. Se l’aviatz
pas vista d’abans, amb las tesas del desir
tantes còps alucadas e las esperanças
e los pantaisses e las satisfaccions
e los clarescurs de gents encoratjantas...
Aprèp, e quasiben sens te’n trachar
la vida encala en mitat dels sorditges,
las montadas e davaladas, la monotonia.
Subran, te deslòtjan, o te’n vas,
E la nòva mestressa es lo vuèg.
Malgrat tot, ieu me n’alonhèri pas gaire.
Pertot ont anaràs, s’es pas jamai trobada
La pòrta de sortida al laberint.

Translated into Occitan by Manel Zabala

SUMMER IN THE CITY, 1949

katalanisch | Ernest Farrés

L’home buscava riscos,
emocions, plaers de gran calibre, llocs
no folklòrics, negocis,
aproximacions calculades, objectes
del desig que acaparin
l’atenció i conservin
la calma, nous estímuls
frec a frec, indulgències,
encaterinaments, icones sexuals,
proves irrefutables, aventures, consells
posats entre parèntesis, llums verdes, calçat còmode,
formes d’expressió d’una supremacia
pressuposada, entrades de franc per al partit,
maneres de passar l’estona temeràries
i febrils, avantatges abans que planys, respostes
amb cara i ulls. La dona, però, buscava amor.

© Viena
aus: Edward Hopper
Barcelona: Viena, 2006
Audio production: institut ramon llull

SUMMER IN THE CITY, 1949

okzitanisch

L'òme cercava de risques,
d’emocions, de plasers requistes, de lòcs
non-folclorics, de negòcis,
d’aproximacions calculadas, d’objèctes
del desir qu'acaparren
l'atencion e se tengan
pasibles, de nòvas estimulacions
ras e ras, d’indulgéncias,
d’embelinaments, d’icònas sexualas,
de pròvas irrefutablas, d’aventuras, de conselhs
meses entre parentèsis, de luses verdas, de cauçadura comòda,
de formas d'expression d'una supremacia
pressupausada, d’intradas a gratis pel rescontre,
manièras de passar lo temps temeràrias
e febrilas, d’avantatges abans que de planhs, de responsas
plan coma cal. La femna, totun, cercava amor.

Translated into Occitan by Manel Zabala

STAIRWAY, 1949

katalanisch | Ernest Farrés

Quin coi d’escriptor seré si toco el dos
i, després d’haver tastat el bo i dolent,
no em veig amb cor de donar-ne testimoni?
Pel que pugui ser, no aneu amb mitges tintes
i inspireu-me, filles de Zeus i Mnemòsine,
una poesia que no concedeixi
el benefici del dubte, que reculli
pensaments profunds i que faci que el món
aquest, tan inescrutable, sembli clar.
Que, com una clau al pany, obri les portes
a l’aire vivificant i al safareig.
Que, com una ona expansiva, es dissemini
fins als escorrancs dels turons.
        Megalòmanes
muses gregues, aclariu-me què cal fer
per fixar amb paraules incontrovertibles
el sistema de bellesa dels paisatges
i dels dies amb les albes i foscants
i de les nits amb les llunes i penombres
i així mateix l’espectacle de la gent
i el desmanec de les àrees urbanes
i l’encís de les societats modernes.

En lloc de mirar la televisió
o d’estar-vos amb les mans a les butxaques,
no em deixeu tirat i encomaneu-me el nervi
per copsar les meravelles de la vida.
Ara baixaré les escales que donen
a l’exterior i no penso defraudar.

© Viena
aus: Edward Hopper
Barcelona: Viena, 2006
Audio production: institut ramon llull

STAIRWAY, 1949

okzitanisch

Quina puta d’escrivan serai se viri canturla
e, aprèp d’aver tastat çò pièger,
n’ai pas lo còr de ne daissar testimoniatge ?
Per çò que pòsca arribar, me vengatz pas parlar a mièja paraulas.
e inspiratz-me, filhas de Zèus e Mnemosina
una poesia que fise pas
al profièch del dobte, qu’amasse
pensaments prigonds e que faga lo mond
aqueste, talament insondable, semblar clar.
Que, coma una clau a la sarralha, dobrisca las pòrtas
a l’aire vivificant e al lavador.
Que, coma lo buf de l’explosion, se disseminèsse
fins als vaures dels trucs.
                Megalomanas
musas grègas, esclarzissètz-me çò que cal far
per fixar amb de paraulas incontestablas
lo metòde de beutat dels païsatges
e dels jorns amb sas albetas e escurinas
e de las nuèches amb las lunas e penombras
e encara l’espectacle de las gents
e lo destrantralhament de las airas urbanas
e lo pivelatge de las societats modèrnas.

En lòc d’agachar la televisión
o de vos gardar las mans dins las pòchas,
m’abandonetz pas e contagiatz-me lo vam
d’agantar las meravilhas de la vida.
Ara vau davalar l’escalièr que mena
a l’exterior e pensi pas de vos decebre.

Translated into Occitan by Manel Zabala

ROOMS FOR TOURISTS, 1945

katalanisch | Ernest Farrés

Quan vas entrar en la meva vida, entrares
no pas silenciosament, sinó
com en aquells imprevistos que et treuen
del conformisme. Tou, sense saber
com resistir-m’hi, vas desfer els grumolls
del meu aguant, esdevingueres l’únic
desideràtum i te’m vas ficar
a dins.
Després passàrem per diversos
avatars i una selva de troballes,
i et vas fer gran. Vas créixer, de manera
exponencial, fins a omplir l’espai
que em fixa i estendre’t pertot arreu.
Tota actuació humana resulta
dubtosa en la seva imperfecció.
Podria enumerar una llarga llista
de motius que em mogueren a un descens
en picat, però aquí ens teniu, tots dos,
aquesta nit sufocant i ociosa
i sota un cel emmantellat d’estrelles,
amb el nostre deambular distès.
La llum dels fanals i els aparadors
ens cau cal•ligrafiada al damunt
com un espargiment d’hemoglobina.
Els noctàmbuls no es tomben a seguir-nos,
ni els perdularis, ni els cotxes patrulla.
Són moments en què sembla immarcescible
la joventut i aquesta es converteix
en el gran factor de prosperitat.

© Viena
aus: Edward Hopper
Barcelona: Viena, 2006
Audio production: institut ramon llull

ROOMS FOR TOURISTS, 1945

okzitanisch

Quand dintrères dins ma vida, dintrères
pas silenciosament, mas
coma en aqueles imprevistes que te trason
del conformisme. Mòl, sens saber
coma m’i resistir, desfaguères los grumèls
de ma fermesa, venguères l'unic
desideratum e te m’intrères
al dintre.
          Passèrem après per divèrses
avatars e una selva de trobalhas,
e te faguères bèl. Grandiguères, de manièra
exponenciala, fins a emplir l'espaci
que me fixa e t'estendre pertot.
Tota accion umana ven
dobtosa en son imperfeccion.
Poiriái enumerar una longa lista
de rasons que me botèron a una descenduda
en picat, mas vaquí nosautres, totes dos,
aquesta nuèch sufocanta e ociosa
e jos un cèl emmantelat d'estelas,
amb nòstre caminament apasimat.
La lutz dels reverbèrs e de las veirinas
nos tomba calligrafiada dessús
coma un espargiment d’emoglobina.
Los noctambuls se viran pas a nos sègre,
ni los paucvals, ni los autos de la polícia.
Son moments que sembla immarcescibla
la joinessa e aquela ven
lo grand factor de prosperitat.

Translated into Occitan by Manel Zabala

NIGHT WINDOWS, 1928

katalanisch | Ernest Farrés

El dret a encendre els llums de l’habitació,
de nit, i donar un tomb amunt i avall mig nua
sense córrer cortines ni abaixar persianes
i, de pas, a observar-la d’un tros lluny a través
dels finestrals.
Les ganes de saber què serà
d’ella d’aquí a molts anys, quan tots siguem “uns altres”.

El pretext per quedar-me immòbil rere uns vidres,
no provocar cap canvi ni posar res en ordre.

El greu que sap de “veure” sense poder “saber”.
Coneix L’amant de lady Chatterley? Va al teatre?
Intenta ser feliç? Pateix depressions?

La traça a imaginar-se-la com una astuta sílfide
estesa amb regust clàssic sobre un fresc sòl claustral,
quasi poetitzada per Pere Serafí.

L’avantatge de ser colpit d’emoció
furtivament i a canvi d’un desengany segur.

L’esforç per sentir fressa on no se sent ni un so,
per percebre tragins en el sí del no-res.
El temor de mirar fixament com es miren
corpuscles, aus, satèl•lits, i no obtenir respostes.

La propensió a creure’s tot el que es veu quan tot,
per regla general, fa ferum d’impostures.

© Viena
aus: Edward Hopper
Barcelona: Viena, 2006
Audio production: institut ramon llull

NIGHT WINDOWS, 1928

okzitanisch

Lo drech a alucar los lums de la cambra,
la nuèch, e a far un torn de naut a bas mièg nuda
sens far córrer ridèls ni baissar persianas
e, en tot profechar, la fintar luenchenc a travèrs
los fenestrals.
L’enveja de saber que se’n farà
d’ela dins uns ans, quand totes serèm “uns autres”.

Lo pretèxte per m’aplantar immobil al darrièr d’unas vitras,
provocar pas cap de cambiament ni metre res dins l’òrdre.

Coma m’es de grèu de “veire” sens poder “saber”.
E coneissètz L’amant de lady Chatterley ? Anatz al teatre ?
Ensajatz d’èsser urosa ? Patissètz la depression ?

Lo saber-far de se l’imaginar coma una astuciosa silfida
estenduda amb rèiregost classic sus un fresc sòl clastral,
quasiben poetizada per Pere Serafí.

L’avantatge d’èsser trebolat per l’emocion
furtivament e en escambi d’un desenlusiment segur.

L’esfòrç per ausir una brusor lai ont s’ausís pas un quite son,
per percebre remenadisses al bèl mièg del nonrés.

La temença d’agachar fixament coma òm agacha
de corpusculs, d’aucèls, de satellits, e d’obténer pas responsas.

La propension a creire tot çò que se vei alara que tot,
per nòrma generala, pudís l’impostura.

Translated into Occitan by Manel Zabala

HOTEL ROOM, 1931

katalanisch | Ernest Farrés

A l'hotel hi ha una dona en roba interior
que consulta un horari de trens. Una hora més
i, amb un estat d'ànim abatut
i físicament cama-segada,
farà voltes en cercle per l'habitació
deixant una fragància afruitada en un aire
que desprèn pudor de resclosit.
Una setmana més i no hi haurà seqüeles
palpables. Un any més i entomarà carícies.
Quatre anys més i no hi haurà amanyacs.
Deu anys més i la relació
joventut-vellesa farà figa.
Vint anys més i s'enganxarà a l'"ètica"
expansiva del desmenjament
i d'El triomf de la voluntat.
D'aquí a cent anys no hi haurà ningú
que recordi res d'ella.
En dos segles no hi haurà casquets
polars. Transcorreguts
cinc mil milions d'anys,
no quedarà ni el sol.

© Viena
aus: Edward Hopper
Barcelona: Viena, 2006
Audio production: institut ramon llull

HOTEL ROOM, 1931

okzitanisch

A l'otèl i a una femna vestida d’una combinason
que consulta un orari dels trens. Una ora de mai
e, amb un estat d'arma abatut
e fisicament abenada,
començarà de virar en rond per la cambra
daissant una nolença fruchada en un aire
que pudís l’engaumit.
Una setmana mai e i aurà pas de sequèlas
palpablas. Un an de mai e endurarà careças.
Quatre ans de mai e i aurà pas d’amanhagadas.
Dètz ans de mai e la relacion
joinessa-vielhesa trantalharà.
Vint ans de mai e s’abonarà a l'"etica"
expansiva del desgost.
e del Trionf de la volontat.
Dins cent ans i aurà pas degun
que remembre res d'ela.
Dins dos sègles i aurà pas mai de calòtas
glacialas. Dins
cinc mila milions d'annadas,
ni lo quite solelh demorarà.

Translated into Occitan by Manel Zabala