Sabine Schiffner

m’agradaria estar despert però
tu necessites dormir
de nit escoltes un tango i em dius que
és la teva música favorita però jo
preferiria el silenci
i quan ballem
trepitges sempre els meus peus
t’entusiasmes amb
la fragància del gessamí de flors blanques
sento com la mare se’n queixa
em poso l’hibisc
odies collir flors
on tanmateix hi ha flors de plàstic i de seda
llegeixo un llibre i
tu tanques el teu
dius que el vermell dels teus llavis
no és bonic
vull esborrar-lo
em poso un vestit blanc i lleuger i veig que
penses que un de negre m’aniria millor
però no dius res el dia és llarg
angoixat passen les hores
dius per favor
llança l’hibisc als fems
i les flors em fan al·lèrgia
sobretot en espais tancats
te’n vas al llit necessites la teva calma
estic ben desperta i comences a somiar

when I want to be awake
you’d rather sleep
tonight you listen to a tango
saying how great it is but I’d
rather be quiet
and when we get up to dance
you keep stepping on my feet
you rave over the scent
of white jasmine
I hear mother complaining
I put out hibiscus
you hate cut flowers
and prefer flowers
made from plastic or silk
I read a book
and you close yours up
you say the red on my lips
doesn’t suit me and I go to wipe it off
I slip into a white dress and I can
see you thinking that black would be better
but you don’t say anything all day
time drags by uneasily
then you stuff the hibiscus
into the garbage saying
the flowers make you allergic
particularly in closed rooms
you hit the sack needing your sleep
I’m awake and you begin to dream

quiero estar despierta pero
tú deseas dormir
por la noche pones música de tango
dices que te gusta tanto pero
ahora yo prefiero el silencio
y cuando intentamos bailar
me pisas los pies una vez y otra
te encanta la fragancia
de las flores de jazmín
oigo el retintín de mamá
me pongo una flor de hibisco
tú odias las flores cortadas
donde hay tantas de plástico
y seda
yo empiezo a leer un libro
y tú
cierras el tuyo
me dices el carmín en tus labios
no te favorece
voy y lo borro enseguida
me pongo un ligero vestido blanco y tú
piensas que el negro me sentaría mejor
aunque no lo dices el día es largo
inquietas pasan las horas
quieres tirar a la basura
el hibisco
las flores
me dan alergia dices
en las habitaciones cerradas
te acuestas en la cama
dices que necesitas descanso
yo estoy bien despierta a tu lado
y veo que tú empiezas a soña