Susanna Rafart 
Translator

on Lyrikline: 4 poems translated

from: الكاتالوينية to: الأسبانية

Original

Translation

[UNA OMBRA VELLUTADA ABRIGA ELS DIES]

الكاتالوينية | Susanna Rafart

Una ombra vellutada abriga els dies
en l’òpal de les figuracions:
arbres frements sagnen vels de pluges verdes;
sanglota un tigre lent sota les ungles
d’un nen de fira; en un tauler d’escacs,
la reina dicta el fat; cavalls encesos
entren al cor de fusta d’un mot vell;
girem tu i jo, herència o fortuna,
en un jardí gravat de sal severa
i els déus assalten anys que no tenim,
revoltes afegides a l’ofici
d’enterrar ossos de sèpia en la boira.

© Moll
from: Retrat en Blanc
Mallorca: Moll, 2004
Audio production: institut ramon llull

[UNA SOMBRA ATERCIOPELADA ABRIGA LOS DÍAS]

الأسبانية

Una sombra aterciopelada abriga los días
en el ópalo de las figuraciones:
árboles que tiemblan sangran velos de lluvias verdes;
llora un tigre lento bajo las uñas
de un niño en la feria; en una tabla de ajedrez,
la reina dicta el destino; caballos encendidos
entran en el corazón de madera de una palabra antigua;
damos vueltas tú y yo, herencia o fortuna,
en un jardín grabado con sal severa
y los dioses asaltan años que no tenemos,
revueltas añadidas al oficio
de enterrar huesos de sepia en la niebla.

Traducción de Susanna Rafart

[TRAÇARÉ CERCLES AMB OBSIDIANA]

الكاتالوينية | Susanna Rafart

Traçaré cercles amb obsidiana,
tall a tall, resseguint el fosc dels verbs,
quan el dia serà el darrer dia
enmig de bèsties goludes
que amb urpes enllunades
voldran amar la vida d’un sol vers,
benefici de brúixoles indemnes
sota columnes d’heura ennuvolades.
Així serà que no escriurem el curs
de rius vivíssims.
Restaré als cercles sota neus adverses
i aboliré la mar que m’incendia
el llapis desolat d’aquests abismes.

© Moll
from: Retrat en Blanc
Mallorca: Moll, 2004
Audio production: institut ramon llull

[TRAZARÉ CÍRCULOS CON OBSIDIANA]

الأسبانية

Trazaré círculos con obsidiana,
corte a corte, siguiendo la oscuridad del verbo,
cuando el día será el último día
entre animales salvajes
que con sus garras de luna
querrán amar la vida de un único verso,
beneficio de brújulas indemnes
bajo columnas de hiedra entre las nubes.
Así sucederá: no escribamos el curso
de ríos vivísimos.
Me quedaré en los círculos bajo nieves adversas
Y aboliré el mar que incendia
El lápiz desolado de estos abismos.

Traducción de Susanna Rafart

PATI SENSE NÚVOLS

الكاتالوينية | Susanna Rafart

Sense record del traç modest de la ceràmica, en el parterre antic del pati, de mica en mica el taronger ha envaït el cel que el sostenia amb arabescos nous. Totes les extincions anul•len anteriors cal•ligrafies. Sóc, en la pàgina nova, com el vell taronger. I m’avinc a seguir-ne el camí amb més pobres mitjans. He de reconèixer, però, que amb risc he errat sovint en l’art de la imitació.

© Proa
from: Baies
Barcelona: Proa, 2005
Audio production: institut ramon llull

PATIO SIN NUBES

الأسبانية

Sin recuerdo del trazo modesto de la cerámica, en el parterre antiguo del patio, poco a poco el naranjo ha ocupado el cielo que lo sostenía con nuevos arabescos. Todas las extinciones anulan anteriores caligrafías. Soy, en la página ceirta, como el viejo naranjo.Y acierto a seguir su camino con mis pobres medios. Debo reconocer, sin embargo, que con riesgo erré a menudo en el art de la imitación.

Traducción de Susanna Rafart

[LA FORÇA DE LA POESIA ÉS LA FORÇA DEL SAÜC]

الكاتالوينية | Susanna Rafart

La força de la poesia és la força del saüc, amarga i plena, ascendent en el triomf de la flor blanca, crescuda enmig dels marges d’una terra innoble. Qui en resisteix l’expandida dolcesa? Qui, finalment, es dóna al seu tribut, miraculós destret de la bellesa, pols i cadàver d’erms abandonats? Arreu i enlloc instal·la amb pobresa la seva neu corrupta: és la seva força, la força del que segrega i mor, la força del verí que el cor altera, la força d’un corrent desfermat de baies negres que sepulta la terra de la llum.

© Proa
from: Baies
Barcelona: Proa, 2005
Audio production: institut ramon llull

[La fuerza de la poesía es la fuerza del saúco]

الأسبانية

La fuerza de la poesía es la fuerza del saúco, amarga y llena, ascendente por el triunfo de su blanca flor, crecida entre los márgenes de una tierra innoble. ¿Quién puede resistir su expandida dulzura? ¿Quién, finalmente, se ofrece a su tributo, milagroso apuro de la belleza, polvo y cadáver de yermos abandonados? En todas partes y en ninguna instala con pobreza su nieve corrupta: es su fuerza, la fuerza de lo que segrega y de lo que se muere, la fuerza del veneno que altera el corazón, la fuerza de una corriente desatada de bayas negras que sepulta la tierra de la luz.

Traducción de Susanna Rafart