D. Sam Abrams
الانجليزية
Capítol en blanc
El blanc es fa desitjar. La violació comença. ¿Deixar a no deixar el
blanc? Però deixar-lo és sempre deixar-lo per a un altre. Tots els
espais en blanc són per a mi, són per a vós, són per a qui primer
hi arribi. Una tela en blanc, una quartilla en blanc, una carta
en blanc. Tot és possible. Tot s’amaga darrera el blanc. El blanc
és sempre metàl·lic, acerat, i punxa els ulls. Un vers sobre la quartilla,
una taca sobre la carta, un color sobre la tela, són funcions
elementals, essencials, necessàries. Però un vers en requereix
un altre, una frase en demana una altra, un color sol amb
el blanc resulta incestuós, provocatiu, ofensiu, immoral. És una
copulació massa ostensible. ¿A qui es dirigeix principalment el
blanc? ¿A la nostra ploma, al nostre enteniment, al nostre pinzell?
A cap d’ells: el blanc es dirigeix sempre al nostre sexe. Cal
violar el blanc. Allí la taca roja diu la seva sang, el blau diu el
seu mar o el verd la seva entranya. Cal combatre la inhumanitat
del blanc fins a fer-lo plorar, fer-lo gemegar, fer-li confessar
tots els secrets, obligar-lo a despullar-se. Llavors potser ens
dirà amb accent desesperat les nits passades vora el foc, esperant,
amb la tristesa entre els grisos de la mà. O sabrem una passió
nodrida entre les dents sense ni un tros de pa per mastegar.
O ens revelarà, a cau d’orella, aquell matí puríssim que duia
amagat sota l’arc de la cella.
No hi ha cap marbre de Grècia darrera el blanc.
من: Poemes de l'Alquimista
الإنتاج المسموع: Catalunya Ràdio
Chapter in White
White arouses desire. Rape begins. To leave or
not to leave white alone? But to leave it alone is
always to leave it to someone else. All blank spaces
are from me, for you or the first person to come
along. A blank canvas, a blank page, a blank letter.
Everything is possible. Everything hides behind
white. White is always metallic, steely and hurts
your eyes. A line of poetry on a page, a blot on a
letter, a color on a canvas, are elementary, essen-
tial and necessary functions. But one line of verse
requires another, one sentence begs another, one
color alone with white is incestupus, provocative,
offensive, immoral. It is too ostensibly copulation.
Who is white primarily addressed to? To none of
them: white is always directed at our sex. White
must be raped. There the red spot stays it blood,
the blue one says its sea or the green its insides.
We must fight against the inhumanity of white
until we make it cry, make it sigh, make it reveal all
its secrets, force it to strip. Then perhaps it will
tell us in a desapairing tone about nights spent
by the fireside waiting in sadness among the
gray tones of a hand. Or we will know of
a passion muttered between teeth without even a
piece of bread to chew, or it will reveal, in a low
whisper, that clear morning concealed under
the arch of an eyebrow.
There is no Grecian marble behind white.