Iryna Tsilyk

الأوكرانية

Sílvia Aymerich-Lemos

الكاتالوينية

.в’єтнамки і берці.

Люди у в’єтнамках vs люди в берцях.
Хоча ні, нема ніякого версусу.
Нема суперечності.
Люди у в’єтнамках чекають
на людей у берцях,
відмірюють кожен крок, кожен день –
триста шістдесят п’ять, триста шістдесят чотири...

Або не чекають.
Збирають валізи до Греції.
Канікули, літо.
Ніхто не винен, кінець кінцем.

Або не чекають і збирають валізи до Греції,
але перераховують, перераховують 
всім ахіллесам на нові літні берці
з нубуку й кордури.
Щоби дихалось.
Щоб вберегло.

Варіантів – безліч.
Усі правильні або ні.

Вечорами люди в берцях
скидають баласт
і рачками ховаються до своїх панцирів –
своїх спальників.
Гортають деякий час стрічки
рівнобіжних життів у смартфонах,
дивуються трохи.
“Греція. Круто. Колись і я...”
А відтак приходять короткі нестерпні сни
про вакханок або сирен
з медовими голосами.

Спи, мій милий.
Ти знаєш, під ранок
завжди сняться
рідні люди у в’єтнамках
і ті, інші,
в маленьких ортопедичних сандаликах.

© Iryna Tsilyk
الإنتاج المسموع: Haus für Poesie / 2017

.xancletes i botes militars.

Gent amb xancletes contra gent amb botes militars.
I tanmateix no, no hi ha “contra”.
Cap contraposició.   
La gent amb xancletes
espera gent amb botes militars,
compten els passos, els dies:
– tres-cents seixanta-cinc, tres-cents seixanta-quatre…
 
O bé no esperen.
I fan maletes cap a Grècia.
Vacances, estiu…
Al capdavall, ningú és responsable.
 
O bé no esperen i fan maletes cap a Grècia,
però alhora donen, donen diners
per a botes militars d’estiu,
noves de trinca, de Nobuk i Cordura,
de les que respiren,                             
per a salvar tots els Aquilles.
 
D’opcions, n’hi ha un munt.                                      
Siguin correctes o no.
 
Al vespre, els de les botes militars
amollen llast
I com crancs que s’amaguen a la closca,
s’enfunden els sacs de dormir,
on s’enrotllen una estona,
en vides paralleles als smartphones,
una mica enlluernats:
«Grècia. Genial. Un dia jo també…»
I tot seguit tenen somnis angoixants
amb mènades o sirenes
de veus meloses.
 
Dorm, amor meu.
Ja saps que a la matinada
la gent amb botes militars
sempre somnia
amb els de les xancletes                                  
i amb aquells altres, els de les sandalietes ortopèdiques.

Traducció: Sílvia Aymerich-Lemos