Josep Carner

الكاتالوينية

Jaime Ferran

الأسبانية

Retorn a Catalunya


Ja veig damunt la terra de foc el nostre pi.
Oh gent, que per les feixes daurades feu camí!
em sobta com un vi
la força tota vella i humil que ens agermana.
(És viu com la ginesta i com el blau marí
el teu escarafall, oh noia catalana.)

Com somrieu en hores del vespre, masos blancs,
entre pallers de bona companyia,
i cada mas ateny en curta rodalia
bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs.

Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades
dir tes llaors, oh terra de salut!
enmig de coses fosques i vides oblidades
com aquest grill que canta dins un camí perdut

© Raimon Bergós lawyer’s office
الإنتاج المسموع: Biblioteca de Catalunya

Retorno a Cataluña

Veo sobre la sierra de fuego nuestro pino
¡Oh, gente que por hazas doradas va en camino!
súbita, como un vino
la vieja fuerza humilde nos hermana.
(Vivo es cual la ginesta, cual el azul marino
tu aspaviento, muchacha catalana.)

Sonreís en el poniente, oh caseríos blancos,
entre pajares que dan buena compañía,
sobre un corto contorno reina cada masía
de bosque y trigo y viña y un margen con tres álamos.

¡Quisiera yo al perderme por valles y hondona-
decir tus alabanzas, oh tierra salutífera!
entre casas oscuras y vidas olvidadas
cual el grillo que canta en la senda perdida.

Traducido por Jaime Ferran. Antología de Josep Carner: Plaza y Janés, 1977.