David Castillo

الكاتالوينية

David Castillo

الأسبانية

FESTA MAJOR

“Controla la teva rebel·lia”, et recomanen,
i tu ho escoltes,
ho processes
i ho arxives
amb indiferència absoluta.

Hi ha dos mons:
el d'ells i el teu.
Ells manen
i et col·loquen la seva legió d’experts:
pedagogs per reeducar-te,
psicòlegs per analitzar el teu comportament
i fins i tot psiquiatres de ganyotes paralitzants
que van trepanar els cervells dels teus germans grans.
“Controla la teva rebel·lia”, en això coincideixen
mentre intenten projectar el seu infern
per a ments poc inquietes:
no juguis,
no fotis al veí
--i menys a la veïna—,
folla amb condó,
no consumeixis les drogues,
que no et venguin ells,
respecta els manaments de la religió laica,
no qüestionis la propietat privada
i, sobretot, controla la teva rebel·lia,
pot resultat incòmoda
per a qui no comparteixi el teu sentit de l'humor
canviant i poc fet a la simpatia.

Ja fora, quan els hagis enganyat
o hagis dissimulat el fàstic davant les seves trampes,
acull el permís de cap de setmana com si fos l'últim:
disfruta de tu mateix,
brinda per tenir sang a les venes
i la moral encara no rossegada per les rates.
No et preocupis ni cinc minuts pel futur
abans de dir-li al plaer
que entri per la porta que vulgui.

No controlis la teva rebel·lia,
no controlis la teva rebel·lia,
no controlis la teva rebel·lia,
prega a la irreverent rossa
després de besar-la:
“No et demanaré amor,
o potser sí.
Deixa-m'ho pensar”.

© David Castillo
من: Downtown
Barcelona: Icaria, 2005
الإنتاج المسموع: Institut Ramon Llull

Fiesta mayor

“Controla tu rebeldía”, te recomiendan,
y tú lo oyes todo,
lo procesas
y lo archivas
con indiferencia reiterada.

Hay dos mundos:
el de ellos y el tuyo.
Ellos mandan y te colocan
su legión de expertos:
pedagogos para reeducarte,
psicólogos para analizar tu comportamiento
e incluso psiquiatras de gestos paralizantes
que trepanaron los cerebros de tus hermanos mayores.
“Controla tu rebeldía”, en eso coinciden
mientras intentan proyectar su infierno
para mentes poco inquietas:
no juegues,
no jodas al vecino
—y menos a la vecina—,
folla con condón,
no consumas las drogas
que no te vendan ellos,
respeta los mandamientos de la sociedad laica,
no cuestiones la propiedad privada
y, sobre todo, controla tu rebeldía,
puede resultar incómoda
para quien no comparta tu sentido del humor
cambiante y poco dado a la pleitesía.

Ya fuera, cuando los hayas engañado
o hayas disimulado el asco ante sus tretas,
acoge el fin de semana como si fuese el último.
Disfruta de ti mismo,
brinda por tener sangre en las venas
y la moral todavía no carcomida por las ratas.
No te preocupes ni cinco minutos por el futuro
antes de decirle al placer
que entre por la puerta que quiera.

No controles tu rebeldía,
No controles tu rebeldía,
No controles tu rebeldía,
reza incluso ante la irreverente rubia
después de besarla:
“no te voy a pedir amor
o quizá sí”.
Déjame pensarlo.

Traducción: David Castillo