Com seria,
si en un més enllà també carnal
–filem més prim: sexuat– us retrobés?
Quina fulla, quin mirall,
podrien escindir-me o desdoblar-me?

Jugaríem tots tres arraulits en un llit per a dos
o tots dos rodolant en un llit per a tres?
S’hi esmunyirien, també, les vostres amants,
les que haurien escrit, qui ho sap,
aquest mateix poema
de vèrtexs innumerables
difuminant-se entre els llençols,
i jo em corsecaria, muda, tendra,
fins que m’aventurés a compartir-vos
amb una extrema rendició?

O ja és així que hem viscut sempre i no ho sabíem.