David Castillo

الكاتالوينية

David Castillo

الأسبانية

TATXANT LA SÍNDRIA

Hi ha un moment que t'adones que has de marxar,
que ja no hi fas res.
Després de tota una vida sabent que eres el més jove,
un dia descobreixes que ja ets el més vell,
vell sí, vell, vell com el vell fantasma de Matusalem.
I no cal que t'ho rumiïs més:
has de marxar, introduir-te al carrer
i desaparèixer entre els ramats de solitaris.

Un cop a la intempèrie, tot s'acostarà a aquests dits
dibuixats per la velocitat,
que duen carícies de vellut sense resposta,
només plaer després de dies de fascinant dolor.
Tornem al carrer, amb paraules i més paraules,
una mica rebregats però contents,
sense projectes i enmig de la xafogor.

Tatxa una síndria,
treu-li el cor i mossega'l:
tindràs la llengua ben vermella doble zero,
llengua de doble zero dolça amb gust de síndria.

© David Castillo
من: Bandera Negra
Madrid: Sial, 2000
الإنتاج المسموع: Institut Ramon Llull

CORTANDO LA SANDÍA

Llega un momento en que sabes que tienes que irte,
que sobras.
Después de toda una vida siendo el más joven,
un buen día descubres que eres el más viejo,
viejo sí, viejo, viejo como el viejo fantasma de Matusalén.
Y no hay que pensarlo más:
tienes que irte, introducirte en la calle
y desaparecer entre manadas de solitarios.

Ya a la intemperie, todo se acercará a tus dedos
dibujados por la velocidad,
que llevan caricias de terciopelo sin respuesta,
sólo placer tras días de fascinante dolor.
Volvemos a la calle, con palabras y más palabras,
un poco quemados pero contentos,
sin ningún proyecto en medio del bochorno.

Corta una sandía,
arráncale el corazón y muérdelo:
tendrás la lengua bien roja doble cero:
lengua de doble cero dulce con gusto de sandía.

Traducción: David Castillo