Post Escriptum

Hem profanat el temps i ens ha colpit 
de sobte aquest desfici de saber-ho. 
Amb lentitud i amb el desassossec 
dels gossos dels llaüts, les nits de boira,
transcorren els instants on ara som. 
Hem profanat el temps i l’escarment 
serà una singladura irreversible
a l’estupor d’esdevenir-ne ostatges.
T’evoc, des de l’absurd, com qui demana
Imperiosament el benefici
D’un ull de sol, el frec d’una gardènia.