Àvia Magdalena

Un altre hivern no t'ha vençut l'absència. 
La posta tornarà i és com si fossis 
encara la cansada silueta 
que es deixa posseir per un somrís 
a l'hora de besar-se, aquella mà 
que encén l'espelma del rebost i malda 
per treure'n les ampolles o cireres 
sagnants o l’escomesa del terrible 
dolç de la confitura. 
Vivim mentre qualcú roman als porxos 
indemnes que bastírem 
un dia, enfront del temps; i l'alba nostra 
és el present que som a dins uns ulls 
lleials en caure el vespre.