Bellesa

Les cartes que t'escriuen els amics; el blanc d'ou 
de la lluna, acampat tantes estones rera 
la cortineta amb àngels de la biblioteca; 
els balustres on vénen a aparellar-se, en ebris 
encontres, els coloms; les figures de moro 
ardents, des d'on udolen els tons laics i escarlates 
de la llum del crepuscle: la bellesa transcorre 
amb tu cap a les calmes de l'ésser, cap al sol 
casual que han de veure passar les ploracossos, 
com un roig camafeu, sobre el teu epitafi.