CRIDATS A COMPARÈIXER

De no dir-les
les paraules se m’han dit. 
Quan anostrem un lloc
és ell que se’ns posa a la boca. 
És ella que ens sorolla,
la paraula a qui ens donem,
dòcils al sentit
que es deixa prendre,
com una boca que li fóssim.
Que és sempre ella,
la paraula,
que dubta de venir-nos
de deixar-se, o no, venir.