Transmigració

És de nit i m’hi veig
i els cotxes duen llums que ja no necessito.
Als arbres un mostrari de cent verds,
un munt de formes mudes
que miro d’abraçar amb les mans:
ploc amb els dits a cada fulla,
serpejo a les capçades,
nodreixo les arrels.
Les veus hi són, és cert, i me’n recordo
d’un temps que vaig tenir-hi
alguna cosa a veure.
Ara voldria escriure i són tan sols
un lleu soroll als arbres.