QÜESTIÓ DE TEMPS

Jo sóc a dins
i tu ets a fora.
Tots dos estem enganxats a alguna cosa:
una droga,
un amor que es resisteix a l'oblit,
com un tumor de la memòria
que ens rossega com el ratolí que no dorm.

Tu ets a dins
i jo sóc a fora,
fora de tu
sense recordar quan no em deixaves entrar,
quan no et deixava sortir,
quan ens destorbàvem
com un dia de treball,
com una trucada telefònica durant la migdiada,
com una dent trencada el cap de setmana,
fins a adonar-me que quan tu entres
jo surto,
i quan torno ja no et trobo.

No marxis sense abans avisar-me,
no vull sorpreses si em quedo.