El viatge

Et solca, el temps, els ulls
i aprens a reescriure l’horitzó.

Ferit i tanmateix àvid de ser,
com un ponent de sang i de turquesa,
com un presagi que amenaça de complir-se,
t’estimbes contra l’aire,
ressegueixes el rostre de la nit.

Navegues les onades de la llum,
respira, el mar inquiet,
com si arrenqués a viure;
la seva pell t’acull com un retorn.

Travesses amb la nau antics paisatges
que es tornen també teus,
i t’esculpeixen.

Et mou, el cor, al viatge i l’aventura, 
creix dins teu el gest d’altres mirades.

Duus un bagatge de vida imaginada,
de somnis fatigats,
que restaures sigil•losament.

Encarnes el desig.
No desisteixes.