Set

Set
això sí que sé el que és                  
com la sentia  
en aquell carrer on -dreta 
davant d'una porta-  em deien
"no se sap res" 

I aquell anar i venir, 
com sempre,
però amb aquella set !

Set, insaciable, 
d'aigua.
Set que corsecava, la boca
espessa
un dia rere l'altre.

Quantes vegades vaig sentir
aquelles paraules que 
en sospesar-les
em semblaven buides.

La set
me la imaginava d'aigua

I ara sí que puc dir que
aquesta altra set   
tan fonda que clama
també ho és d'aigua.