MIREU EL NOM

Mireu el nom
posat en boca d’un que hi passa.
Mireu el lloc
en boca d’un que hi viu.
Té quasi d’herba la paraula
i l’aire va daurant-se i daurant-se
com un marc gegantí.

Si provàveu de parlar-li
amb paraules de les seves
veuríeu l’aire que us entra als ulls
i com un arbre
la vista que us tremola.