Darrere el vidre

Darrere el vidre veig 
Com de sobte s'imposa 
El gotejar incessant 
De la pluja damunt 
Les rajoles vermelles 
De la terrassa immersa 
En un silenci gris 

També cessa de sobte 
El torturat repàs 
Mental de tot allò 
Que crec tenir pendent 
I que vol ser ordenat 
Dintre meu amb aquest 
Sentiment prou sabut 
Del deure no buscat 

Tot ho deixa en suspens 
El lleu so de la pluja 
Que va caient damunt 
Les rajoles vermelles 
De la terrassa immersa 
En un silenci gris