Dessecat el petit llac; encerclat el bosquet contigu amb una tanca; enderrocat el petit quiosc de begudes que era com entaforat dins una cova excavada en un marge; deteriorat el nostre minúscul xalet a còpia d’anys; esborrat el caminet que ens permetia fer drecera entre els pins cap a l’estació; desapareguda la vella masia amb l’era rodona que servia de pista de ball a l’estiu, sota fanalets de paper; perduts dins el record el raucar de les granotes que vivien al petit llac i la presència inquietant del disminuït psíquic que rondava per aquells indrets amb les seves avarques de goma; absent des de fa anys el professor d’alemany que vivia a tocar… und so weiter.