Aquell qui encara no ha nascut

"Més feliç que els uns i els altres és el qui encara no ha nascut"
Eclesiastès, 4.2


Aquell qui encara no ha nascut
no ha viscut ni el dolor ni la paraula,
ni el creixement ni el cansament dels dies,
ni l’ha colpit l’avidesa dels cossos
o el llambrec de la llum damunt les mans,
i no coneix l’agilitat del puma
ni els colors vistents del guacamai;
no ha sofert tampoc cap fred inhòspit
ni la humitat feixuga 
que alenteix les hores,
no s’ha emprovat el vell vestit del mar,
ni ha tocat els arbres ni les roques,
ni ha caminat la mort.

Potser és feliç
el qui encara no ha nascut,
però no duu ni a la pell ni a la memòria
el tast dels anys,
i la textura del vent
no n’habita la sang,
ni ha fruitat als seus llavis
el crit de la tendresa.

Potser és feliç
sense l’olor del te
i el gust de la taronja.

Jo no podria ser-ho.